Un any del blindatge al Coronavirus del Morell
El temps sembla líquid i passa molt de pressa, però ja fa un any que el Morell tancava totes les portes de tots els seus equipaments municipals i es blindava durant 15 dies al Coronavirus. Ningú podia imaginar-se que faltaven dies per decretar un estat d'alarma que ens portaria a estar tancats a casa al llarg de tres mesos, teletreballant i adaptant-nos a una nova realitat que encara perdura en molts casos.
Aquell 12 de març, des del consistori s'avisava d'aquestes mesures prèvies al tancament, ningú sabia encara el que ens estava a punt de caure a sobre.
La Covid-19 es mirava amb escepticisme i les mesures de forma exagerada, mentre que, això si, els hospitals notaven les estocades d'un virus que els obligava a treballar sense descans i els saturava les Cures Intensives i tota l'estructura, ja de per si feble. Ens quedàvem sense escola, sense teatre, sense vida social, ni àpats i cerveses, ni trobades, tot es fonia a negre, i ens pensàvem que seria per ben poc.
Setmana a setmana la incidència creixia i l'esperança per tornar a la normalitat en un curt termini s'esvaïa. L'Ajuntament tornava a prolongar novament el tancament que es decretava des de l'estat i l'ànim minvava, tot i l'exemplaritat que tots els vilatans demostraven respectant les mesures imposades.
Les mascaretes, la neteja de mans, la distància de seguretat, són elements que han monopolitzat unes noves maneres de fer, una vida condicionada a un virus que intensificava la por i el respecte i on dia a dia s'emportava la vida de les persones que més estimàvem. Un any que molts voldrien esborrar, un any on hem tornat a valorar petites coses del dia a dia que abans consideràvem banals. Només el temps dirà si d'aquell tancament i restriccions de llibertat, n'hem après alguna cosa.
De moment, un any després l'oxigen continua arribant i la normalitat total sembla una mica més a prop amb l'arribada d'unes vacunes que anhelàvem en aquells temps.
